L'amor a Tirant lo Blanc és descrit per Estefania de tres maneres. Per una part tenim l'amor virtuós, que s'esdevé quan un senyor molt afavorit o un cavaller molt virtuós estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més als trobadors. Després està l'amor profitós, que es dóna quan un gentilhome o cavaller d'antic llinatge i molt virtuós estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a Estefania rebutjable. I per últim tenim l'amor viciós. La donzella estima al gentilhome o al cavaller "per son delit", l'objectiu és sexual. Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.
L'amor viciós descrit per Estefania és el que triomfa a la novel·la, sense cap mena de condemna moral per part del narrador. Els personatges femenins del Tirant són una delícia, són personatges vius, propers, ens resulta fàcil imaginar-nos els seus neguits i delits. L'estrella, en aquest sentit, la gran seductora és Plaerdemavida, l'altra donzella i amiga de Carmesina que treballa fort perquè la princesa i Tirant arribin a l'últim fi de l'amor. Li costa molts capítols aconseguir-ho. Estefania, la que teoritza sobre l'amor sense oblidar-se de posar-lo en pràctica, també sap tocar-nos el cor. I l'Emperadriu, una dona ja gran que es llança als braços d'un jove que podria ser el seu fill, ens cau simpàtica precisament per la seva gosadia. A l'altre costat de la balança, la Viuda Reposada ens resulta odiosa, perquè és un personatge intrigant que actua amb astúcia i perversió.
L'amor viciós descrit per Estefania és el que triomfa a la novel·la, sense cap mena de condemna moral per part del narrador. Els personatges femenins del Tirant són una delícia, són personatges vius, propers, ens resulta fàcil imaginar-nos els seus neguits i delits. L'estrella, en aquest sentit, la gran seductora és Plaerdemavida, l'altra donzella i amiga de Carmesina que treballa fort perquè la princesa i Tirant arribin a l'últim fi de l'amor. Li costa molts capítols aconseguir-ho. Estefania, la que teoritza sobre l'amor sense oblidar-se de posar-lo en pràctica, també sap tocar-nos el cor. I l'Emperadriu, una dona ja gran que es llança als braços d'un jove que podria ser el seu fill, ens cau simpàtica precisament per la seva gosadia. A l'altre costat de la balança, la Viuda Reposada ens resulta odiosa, perquè és un personatge intrigant que actua amb astúcia i perversió.
Amors a Tirant lo Blanc
Carmesina-Tirant
Carmesina defensa per sobre de tot el seu honor, que resideix en la virginitat. Tirant l'estima i el que més desitja és la seva virginitat, però Carmesina mostra dubtes sobre l'amor de Tirant, ja que no acaba de saber si és un amor interessat o no. Finalment Carmesina s'adona que Tirant l'estima de veritat.
Estefania-Diafebus
La cosina de Carmesina i el cosí de Tirant s'enamoren poc després que els cavallers bretons arribin a les terres de l'imperi grec. A ella li preocupa menys el tema de l'honor, però per tal de no perdre'l celebra les famoses "bodes sordes" amb Diafebus, una pràctica usual i típica de l'època que consistia en la realització de unes bodes secretes per tal de poder tenir relacions; tot i que després Estefania es sent molt malament per la pèrdua del seu honor, però porta una relació més o menys estable.
Emperadriu-Hipòlit
L'emperadriu és la mare de Carmesina i Hipòlit, un company de Tirant que té reservat un brillant futur. És potser la relació més inesperada del llibre. L'amor entre aquests dos personatges és un amor correspost des del primer moment, és un tipus d'amor viciós i d'amagat.
Plaerdemavida
Plaerdemavida és un personatge clau quan parlem d'amor de Tirant lo Blanc. És una criada enginyosa, benintencionada, activa, que fa d'alcavota en els amors de la seva senyora. Dóna consells als enamorats els hi diu que han de fer en cada moment i com han d'actuar. A Carmesina li insisteix que es deixi seduir i a Tirant, en canvi, li demana que sigui agosarat.
|
Viuda Reposada
En el fons, la Viuda reposada és el personatge més dissortat de la novel·la. És la dida de Carmesina, per tant hem de deduir que és una dona vella, de l'edat de l'emperadriu. I resulta que s'enamora de Tirant i que, en no ser corresposta, s'inventa argúcies per destruir l'amor de Tirant i Carmesina. Finalment s'acaba suïcidant.